Stop a les bombes de dispersió
Vam acabar la dècada dels noranta amb un Tractat que prohibia l’ús, la fabricació i l’emmagatzematge de les mines antipersones. Ara i avui, tenim un nou repte: aconseguir que la comunitat internacional prengui consciència de l’enorme patiment i de la flagrant violació del dret internacional humanitari que suposen les bombes de dispersió (també conegudes pel seu terme en anglès com a bombes cluster).
Les bombes de dispersió són com uns contenidor que una vegada llançats des de terra, mar o aire, s’obren i en la seva trajectòria deixen caure diverses càrregues explosives. Aquestes quedaran escampades per una àmplia zona, d’una extensió aproximada de fins a quatre camps de futbol. Òbviament, aquestes bombes actuen de forma indiscriminada, sense distingir entre civils i militars. De fet, el 98% de les víctimes causades per aquests explosius són civils. A més a més, les càrregues que porten sovint (entre un 5% i un 30%) no esclaten quan prenen contacte amb la superfície i romanen actives durant anys, actuant de facto com a mines, amb el conseqüent impacte sobre la vida de persones i comunitats.
Almenys 75 països tenen estocs de bombes dispersió. Uns 34 n’han produït més de 210 tipus diferents i se n’han utilitzat en almenys 20 territoris. Aquestes submunicions s’han fet servir en els conflictes de Kosovo, Afganistan i Iraq i més recentment al sud del Líban, l’estiu del 2006. Al Líban, se’n van arribar a llançar quatre milions d’unitats. I, d’aquestes, un any després, encara en queden centenars de milers per a localitzar i desactivar.
A l’Estat espanyol se’n fabriquen i l’exèrcit espanyol compra, disposa i emmagatzema aquest tipus d’armament, ja que considera que aquestes bombes són necessàries per mantenir l’operativitat de les Forces Armades. Així mateix, a l’Estat espanyol, diverses empreses fabriquen diversos models de bombes dispersió, i en sabem d’una que és importada dels EUA. Entre les indústries espanyoles que fabriquen municions dispersió figuren Instalaza i Explosivos Alaveses (Expal).
El greu impacte humanitari d’aquest tipus de bombes i la creixent pressió de la societat civil va portar a diversos països, liderats per Noruega, a obrir l’anomenat Procés d’Oslo. Així, a la capital noruega, el passat mes de febrer 46 països van signar una declaració per la qual es plantejava la necessitat d’un tractat internacional que prohibís les municions de dispersió que causen danys inacceptables per a la societat civil. Després d’altres conferències, ja són gairebé un centenar els estats que s’hi han implicat. S’espera que, a la tardor del 2008, s’aprovi definitivament un tractat efectiu i vinculant que prohibeixi les bombes de dispersió.
La entitat sotasignant manifesta el seu suport a la campanya Stop Bombes de Dispersió engegada per la Cluster Munitions Coalition (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i Moviment per la Pau) i Greeenpeace, i demanar al Govern espanyol, en tant que Estat signatari de la Declaració d’Oslo, i en coherència amb el Dret Internacional Humanitari, la prohibició de l’ús, la fabricació i l’emmagatzematge i comercialització d’aquestes bombes.